Tarantel·les, trattorias i bicicletes

Sona el despertador, són les 8.15. Espavilo per anar a classe que és el primer dia. Quan baixo per les escales del pis sento una oloreta a forn molt bona. Tot i que acabo d’esmorzar, m’entra la gana de nou. A les 12.15 torno cap a casa, ja no sé que fer. Vaig a passejar, al mercat, dino, planejo què faré a la tarda; gelat i a caminar. Sopo. Després, cerveseta en un bar que toquen uns dobles dels Beatles.

Al cap d’uns dies... Sona el despertador, són les 8.15, vaig a classe. Començo a dominar l’ idioma. Més tard, ajudo a recollir la casa, dinem, gelat, passeig, cafè i em compro el primer llibre de l’assignatura. M’he fixat que cada dia es formen llargues cues a casa el veí, es diu David. Sopem, lasanya casolana, chupitillo, peli i a dormir.

Tres setmanes més tard... Son les 8.15, ja aniré un altre dia a classe. A les 10.30 em llevo, agafo el llibre que em vaig comprar i començo a llegir coses que no entenc. No esmorzo, dino directament. Avui plou, ens quedarem a casa la resta de la tarda. Arribada la nit, després d’una intensa tarda de descarregar música, toca jam session.

Avui no tinc ni despertador. Quan tots ens hem llevat, decidim anar a comprar una cortina per la dutxa ja que no en tenim i fotem un mullader de cal Déu. No trobem el que volem. Aprofitem i anem al súper, ens ha caigut del cel un formatge especial de la casa. Dinem, gelat i fotos al costat del riu. Passegem tots plegats, plaça rere plaça, carrer rere carrer. Crec que comencem a tenir una malaltia que es diu síndrome de Stendhal. Sopar, chupitillo, peli i a dormir.

Porto gairebé dos mesos vivint aquí. Em llevo a les 11.00, esmorzo un suquet, un cafè i una torrada. Improviso tot el dia. El millor és quan arriba la nit. Avui m’han regalat una bicicleta. Després de sopar voltem cadascú amb la seva bici, arribem a una recta fosca i  interminable, paral·lela al riu, vorejada d’arbres, les noies tenen por. Fa fresca, tornem cap a casa. Abans d’anar a dormir alguns fan un “vasolechecongalletas”.

Ja en el tercer mes [...] Són les 11.30 , millor que em llevi. No hi ha ningú a casa, estic sol. Al cap d’una estona sento sorolls que venen del sostre, pujo, trec el cap per la finestra i miro sobre les teulades, hi ha tres tovalloles sota tres ànimes tòrrides, una amb uns bòxers de quadros, l’altra amb pantalons de pijama de franel·la plegats fins els genolls i per acabar, un tipet amb un bikini. M’hi afegeixo. Quan s’acosten les 14.00 dinem, pollastre al forn, amb cebetes i patatetes per acompanyar. Tarda de improvisacions vàries. Arriba la nit, gran jam session a casa, chupitillos, el terra brut i la veïna de sota tocant els ous. Que no veu que tenim convidats?!

Amb tanta improvisació, s’organitza una Feria de Abril a casa. Camises de topos, balls de sevillanes i un gibrell a vessar de rebujito, on unes hores abans s’hi apilaven calces i calçotets bruts. Enmig d’olés, un polonès, tres belgues, dos gregues i un serbi amb cara de no saber on cony s’han fotut. La veïna, amargada, hi torna.

Un dia de la setmana següent [...] Són les 8.15, les 8.25, les 8.41. A les 9.00 tinc el primer examen, marxo immediatament de casa. Pim pam! Quan torno hi ha un petit merder casolà, sort que a la tarda amb un gelat a la mà tot s’arregla. A la nit, rematem la reconciliació en una moderna trattoria, i a més, la meitat aconseguim bicis noves. Abans d’anar a dormir, encuriosits, descobrim què són les tarantel·les.

Arriba el bon temps de veritat. Durant els pròxims dies la rutina és: entre 11.00 i 12.00 alguns ens llevem, després del suquet de rigor, cap al terrat a prendre el sòl. Dinar i sèrie (Harper’s Island, Los Soprano, Fringe, Lost, la que sigui...). Quan baixa la calor, improvisar. Al capvespre és el moment més crític del dia: “Què collons fem per sopar?”  Sigui el sigui, sopem. Chupitillo, jam session o agradable volta amb bici, cerveseta i/o combinat, peli opcional i a dormir.

Quan el bon temps s’ha instal·lat definitivament és quan arriben les visites. Grans companyies que fa temps que no veiem. Llargues passejades, llargues i disteses converses, llargs combinats i intenses històries i emocions. Amb això s’ajunta un resultat de 2 a 6 en un partit de futbol. Un altre dia, en un altre partit, un gol a l’últim minut que dóna una classificació a una final. En aquell mateix moment, amb el meu cap tocant al sostre, només sento que ens en anem a Roma.

Un romàntic tomb per la Toscana amb un cotxe atrotinat, un viatge llampec a Roma i un giro per terres sicilianes al més pur estil “Road Trip”, que acaba, l'ultima nit, amb una gran veu a capella sonant per una finestra d’un terrat de Palerm. Aquestes són les cireretes que culminen el pastís.

Per cert, si no s’ha fet, seria recomanable posar play al vídeo abans de seguir llegint. Els últims 30 segons, amb un volum ben alt!

Benvolguts ignorants, gran Florència i gran tot allò i tothom que la va compartir amb mi. (I qui no va poder també).